El poema dramàtic "La corona d'espines es va estrenar l'any 1930 i és probablement una de les obres de Sagarra més conegudes. D'ença d'aleshores s'ha anat representant amb èxit; també cal dir que els darrers anys no massa sovint degut que les tendències actuals han anat substituint aquest tipus de teatre per noves formes d'expressió, encara que sembla que de mica amb mica estem vivint un cert ambient de "revival" dels clàssics de l'escena catalana. Tant de bo.

La discutible qualitat i inclòs el mal gust de molt del que anem veient, fa que "La corona d'espines" sigui com una mena de alenada d'aire fresc en front d'aquestes obres i guions de televisió que estem patint, amb arguments i personatges superficials i malaltissos i que quasi sempre es mouen per interessos espuris. Per això hem decidit oferir-vos-la.

En "La corona d'espines" el text de Josep Ma de Sagarra hi esclata amb la força que ens te acostumats i de segur que quan l'escoltarem des de la butaca gaudirem d'un dolI inacabable de paraules combinades amb precisió i rima impecable a més a més amb significat, metàfores que ens descriuen sentiments i situacions com poques vegades trobem fora de l'obra literària de Sagarra.

Per nosaltres ha estat un repte important. L'hem acceptat conscients que la qualitat del text exigeix una qualitat en la interpretació i abans de tot en la dicció. Si ho aconseguim o no, ho veurem en aixecar-se el teló.

No obstant som conscients de que la majoria dels personatges de l'obra de Sagarra no tenen pretensions de transcendència psicològica i són moltes vegades, quasi de fulletó. Si hem seguit una mica la seva obra hi trobarem "cares conegudes" amb problemes que també ens resulten familiars per haver-los vist plantejats en obres del mateix autor, però el "MESTRE" sap servir-los amb una habilitat fora del corrent i mai no semblen els mateixos. El seu coneixement tan profund del llenguatge és el salconduit cap a la genialitat i llegint-lo i escoltant-lo ens adonem que es així.

Lluís Montull

12a Mostra