Resum:
El senyor Sömmer és el simptoma ambulant d'una sensibilitat amenaçada permanentment.
Duu rabiosament viva sota la pell aquella part de nosaltres que sovint anestesiem amb l'oblit o amb la indiferència.
És la consciència del perill que suposa viure la vida amb els cinc sentits a flor de pell.
És el sistema perfecte per a no participar en allò que defugim i que tanmateix és evident que existeix.
Qui creuria el senyor Sömmer si aquest pensès en veu alta?
Ningú.
El personatge que ens explica la història crea un forat de pany a través del qual ens ofereix l'oportunitat de conèixer els secrets reals del senyor Sömmer.
No només de conèixer-los, sinó també contrastar-los, ja que el mateix personatge/narrador es converteix en el seu mirall, on descobrim de quina manera el senyor Sömmer passa a formar part implicada de la seva/nostra vida interior.
El senyor Sömmer és un enigma. No ho som nosaltres, també?
|
